Zonzo
«Caminar, en realitat, en molts casos pot substituir projectar: és l'acció que ha permès a l'home donar nom als llocs, formar-se una geografia pròpia.»
Francesco Careri, Walkscapes
Tràiler · 2015
Un arxiu de la vida implícita d'un territori, dibuixat com un mapa a partir de les històries de la seva gent i no dels seus camins.
«Andare a zonzo» vol dir, en italià, vagar sense rumb. Zonzo en fa un mètode: el recorregut el decideix qui et trobes. Els veïns esdevenen personatges de la seva pròpia història, i les seves rutines, opinions i records dibuixen un mapa no figuratiu del lloc.
És un arxiu sense arconts. Cap institució decideix què compta com a memòria: la guarden els qui hi viuen. La no-ficció és l'única regla: un documental habitable amagat dins d'una galeta Maria i un traç sobre paper.
Les càpsules del 2017 recullen l'infraordinari: fer carbó, una gerra, un card, la muntanya. Coses tan comunes que ningú no les filma.
